Els infants actualment es troben sotmesos a una estimulació intensa, un excés d'informació i un munt d'activitats extraescolars.
Aquesta sobrecàrrega es tradueix en una falta de temps per somniar i inventar...
El llibre tracta la importància del joc. Ens parla de quin ha de ser el lloc que ha d'ocupar la televisió i els videojocs durant el temps lliure de l'infant, planteja nombroses qüestions relacionades amb la necessitat d'un temps d'oci per fomentar la creativitat dels infants.
Us el recomanen!!!!!!
CONTROL D'ESFÍNTERS
Per ajudar-vos a l'hora de treure el bolquer al vostre fill o filla, us deixem la següent informació:
CONTROL D’ESFÍNTERS*:
El control
d'esfínters es realitza al voltant dels 2 anys, quan l'infant comença a tenir
un nivell d'autonomia notable i, per tant, es considera que té les condicions
favorables per assolir aquest control. Cal tenir en compte que el control
d'esfínters és un aprenentatge que suposa per a l'infant una maduració del
sistema nerviós. Això vol dir que es tracta d'un acte conscient, que reclama
tot un sistema d'intercanvis infant-adult.
Com haurem de tractar, prèviament, el tema amb l'infant (a casa i a l'escola)?
Com a educadores, arran de la nostra experiència i dels reiterats canvis de punt de vista, volem tractar el tema de la forma més constructiva possible, per tal que suposi un aprenentatge evolutiu i constructiu per l'infant.
Hem de parlar amb l'infant, explicant el procés d'ús del vàter, sense fer-lo sentir culpable quan no ho fa on nosaltres volem. De la mateixa manera que no li exigim que parli bé des del primer moment en què diu alguna cosa, tampoc no li podem exigir que, en un període de temps curt, controli totalment els seus esfínters.
Com haurem de tractar, prèviament, el tema amb l'infant (a casa i a l'escola)?
Com a educadores, arran de la nostra experiència i dels reiterats canvis de punt de vista, volem tractar el tema de la forma més constructiva possible, per tal que suposi un aprenentatge evolutiu i constructiu per l'infant.
Hem de parlar amb l'infant, explicant el procés d'ús del vàter, sense fer-lo sentir culpable quan no ho fa on nosaltres volem. De la mateixa manera que no li exigim que parli bé des del primer moment en què diu alguna cosa, tampoc no li podem exigir que, en un període de temps curt, controli totalment els seus esfínters.
També és important
que, d'entrada, l'infant estigui mínimament motivat per fer aquest control,
perquè el visqui com una superació i no com un càstig. Per aconseguir-ho,
recomanem que a casa, un temps abans d'iniciar-se el procés, comenceu a parlar
amb els vostres fills/es sobre la utilitat del vàter, els hi feu seure perquè
el provin (en notin la fredor al cul i el tacte suau), tirin de la cadena i
vegin cóm desapareix el paper que hi ha llençat.
Podeu comprar-li uns
calçotets o unes calcetes “especials”, que li posareu el primer dia que deixi
els bolquers (aquestes calcetes/calçotets es guardaran a casa i cada dia els hi
ensenyareu i els avisareu de que ja queda menys perquè arribi el gran dia i
puguin estrenar les calcetes/calçotets), els heu d'avisar de que els primers
dies es mullaran i es tacaran de pipi i caca, però que de seguida se'ls
canviarà la roba perquè no estiguin molls i bruts, etc.
Quina serà l'actitud
dels pares/mares i educadores?
Cal no prendre el
control d'esfínters amb lleugeresa, però tampoc no cal obsessionar-s'hi. Només
cal que ens relacionem amb l'infant entorn d'aquest tema. És tan important que
l'infant aprengui a controlar, com que la nostra actitud sigui positiva i
col·laboradora. No hi ha un temps establert per assolir el control. Pot trigar
una setmana o dos mesos, si seguim els “10 manaments” i tenim absoluta
confiança en què arribarà a aconseguir-ho, tot anirà bé.
Com es portarà a
terme el procés a l'escola i quan s'iniciarà? Els 10 manaments.
Cada infant és un món i cada cas serà especial, però existeixen un seguit de pautes o manaments que creiem indispensables seguir, tant a nivell de casa com d'escola.
Cada infant és un món i cada cas serà especial, però existeixen un seguit de pautes o manaments que creiem indispensables seguir, tant a nivell de casa com d'escola.
Els 10 manaments:
- EL CONTROL D'ESFÍNTERS S'INICIARÀ A CASA, EN CAP
DE SETMANA. I es continuarà el dilluns a l'escola. Això és
així perquè, a casa, l'infant es troba més a gust, tranquil i disposat.
Penseu que a l'escola, per pocs alumnes que hi hagi, els infants de
seguida s'atabalen amb els jocs, les estones que perden de fer l'activitat
perquè cada 10 minuts la mestra els porta al lavabo, etc.
- ÉS IMPRESCINDIBLE QUE FAMÍLIA I ESCOLA TREBALLIN
JUNTS I COOPERIN. Si no es
fa d'aquesta manera, el control de l'infant s'allargarà més del necessari
i crearà continuades situacions de dubte i desconcert en el nen/a.
- TREURE ELS BOLQUERS, VOL
DIR FER-HO PER SEMPRE. A excepció del moment de dormir (no poden fer un
control conscient durant la nit), en què podrem tornar a utilitzar el
bolquer, l'infant no pot tornar a dur bolquer sota cap motiu. No es
permetrà l'arribada d'un infant amb bolquer a l'escola si ja s'ha iniciat
en aquest procés. Penseu que és totalment contraproduent i ralenteix
excessivament els seu aprenentatge.
- ABANS I DESPRÉS DE DORMIR, VISITA AL LAVABO. Tot i que encara li poseu el bolquer per dormir,
l'infant ha d'habituar-se a fer el pipi abans i després de dormir. Quan
tingueu la sorpresa de despertar-lo un matí o tarda i trobar el bolquer
sec, voldrà dir que ja està preparat per dormir-ne sense.
- CAL FER UN PIPI A CASA ABANS DE VENIR A L'ESCOLA. Si no heu aconseguit que ho fassi abans de
venir, ens heu d'avisar perquè tot just que entri li posem. De la mateixa
manera, abans de recollir els nens/es els posarem a fer pipi i us avisarem
de l'hora exacta de l'últim.
- A L'ESCOLA NO FAREM SERVIR L'ORINAL. Per sort, a l'escola disposem de vàters a la
seva mida i d'aquesta manera ens estalviarem la dificultat de fer-los
passar de l'orinal al vàter, sense comptar que és més higiènic.
- SIGUEU PREVISORS. Si sortiu al carrer, al restaurant, etc., penseu
a portar una muda, una bossa de plàstic, un paquet de tovalloles humides,
i tot allò que necessiteu. Així us evitareu una emprenyada, si se li
escapa, i la possibilitat de crear-li un sentiment de culpa a l'infant. A
casa, probablement haureu de “forrar” el sofà, el cotxe, el llit, etc.,
per evitar-vos un disgust i permetre que l'infant pugui aprendre fàcilment
el procés de control.
- LES EDUCADORES NO SÓN L'ENEMIC. Pot ser que, en algun moment del procés, família
i escola no ens avinguem en certes decisions o actituds, però heu de
pensar que sempre mirem per l'infant i que no diem les coses perquè si,
sinó que hi ha un motiu pedagògic molt ferm a darrera que recolza la
nostra decisió i propostes.
- L'INFANT HA DE PARTICIPAR DE LA SEVA
RESPONSABILITAT. Recomanem, que de la mateixa manera que es farà
aquí a l'escola, a casa l'infant participi de la neteja de les seves
“fuites”. Doneu-li la fregona, feu-li posar la seva roba bruta a la
rentadora i expliqueu-li que ben aviat aprendrà a aguantar-se el pipi i la
caca i fer-la al vàter i que, a partir d'aquell dia, ja serà un nen/a gran
i com n'estareu de contents.
- ROBA CÒMODA. No els hi poseu bodis, tirants, cinturons o altres mecanismes que
puguin dificultar o ralentir l'urgència de treure's la roba per fer pipi,
abans que s'escapi.
Quin material haureu
de dur a l'escola?
És imprescindible que
aneu renovant aquest material, a mesura que es vagi embrutint.
- 3 mudes senceres (pantaló, samarreta/jersei,
mitjons). La roba ha de ser còmoda!(veure el manament 10)
- 5 o 6 calçotets/calcetes
- 1 parell de sabates
- 1 Paquet de tovalloletes humides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada